Eloy Expósito: “El prohibicionisme ja s’ha demostrat fracassat”

Olga Garcia i Júlia Martínez// De petits, alguns somien, estereotípicament, en ser bombers i bomberes, professors i professores, o arquitectes. L’Eloy Expósito va triar desviar-se d’allò “tradicional” i va començar un negoci en una professió poc convencional: és treballador en una de les 300 associacions cannàbiques que hi ha amagades pels carrers de Barcelona. Ser l’encarregat d’un club cannàbic significa endinsar-se en l’aventura. Tant a Catalunya com a Espanya, la regulació d’aquest tipus d’indrets és escassa, i les normes i les lleis són contradictòries i poc clares. Davant del risc i la inseguretat jurídica i normativa en què es troben, els clubs cannàbics del territori s’han ajuntat per crear la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC), de la qual l’Eloy n’és membre. A més, és el portaveu de la Plataforma “Som el que cultivem”, una organització d’associacions que intenta traslladar a la política municipal la importància de regular un àmbit que, per molt que es vulgui evitar, continuarà existint.

– Com descriuries la situació legal actual del cànnabis a Catalunya?

– Segueix sent una qüestió il·legal. Encara que sembli que amb les associacions ja està regularitzat, no és així. De fet, estem treballant per la regulació i ara sortirà una ILP (Iniciativa Legislativa Popular). El problema que hi ha és que, per més que surti la llei catalana, Catalunya, com a comunitat autònoma, no té competències per regularitzar el cànnabis. El més probable és que el Tribunal Constitucional tombi aquesta llei. Tot i això, som positius perquè al territori hi ha molta voluntat de regular. La situació actual és inestable, però també és d’esperança.

“El problema és que Catalunya, com a comunitat autònoma, no té competències per regularitzar el cànnabis”

– Dins de CatFAC, heu aconseguit fer algun canvi en la política de drogues actual o és un pas que encara queda lluny d’aconseguir?

– Crec que ho estem aconseguint. Nosaltres defensem un model integral que reguli des del cultiu fins la distribució per evitar els buits que han deixat altres regulacions. Una regulació no integral, com a Holanda, no deixa de beneficiar al mercat negre, precisament contra el que nosaltres volem lluitar. A nivell de les institucions, se’ns demonitza cada cop menys i el prohibicionisme en si, amb el qual portem 70 anys, ja s’ha demostrat fracassat.

– El model de gestió i de funcionament que heu desenvolupat us ha defensat davant de la inseguretat jurídica en la qual us trobeu les associacions cannàbiques?

– A mitges. Nosaltres defensem el model del club social cannàbic, el qual es basa en una sentència d’un jutge que admetia que el consum o el cultiu compartit de marihuana eren una prolongació del dret individual a poder consumir en un espai privat. Però això és la interpretació d’un jutge. Una regulació institucional que ens digui com hem d’actuar sí que ens protegiria.

– Disposeu d’un servei de defensa jurídica davant les agressions i violacions de drets que puguin sorgir del cultiu i consum del cànnabis. Rebeu moltes queixes per part de les associacions que formen part de CatFAC?

– Sí. Totes les associacions federades que han estat intervingudes, han utilitzat el servei jurídic. Un dels principals problemes és que estem totalment desprotegits, tant de la policia com de la màfia, que no ens veuen amb gaire bons ulls. Com que no hi ha un marc legal, som la cara visible i tothom ens pot donar d’hòsties. De totes maneres, el sector laboral de les associacions cannàbiques ja es calcula, segons la UGT, que són entre 3.000 i 4.000 treballadors, només a Catalunya. 

– Segons l’article 368 del codi penal, cultivar, vendre i traficar marihuana és il·legal. Com entren les associacions cannàbiques dins d’aquest marc legal?

– Ara mateix, estem en una situació totalment alegal. Però el que pretenem és canviar aquest article, que es despenalitzi el cànnabis per fer una regulació integral. 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

– Actualment, a Barcelona hi ha 139 associacions cannàbiques, però hi ha algunes que funcionen de manera clandestina. Com s’entén a nivell legal?

– Un dels problemes secundaris de la manca de regulació és que han sortit tot tipus d’associacions. Moltes, no és que ho facin millor o pitjor, sinó que els hi fa por visibilitzar-se. Creiem que quan hi hagi un marc regulatori, les associacions que estan complint el model no tindran problemes per adaptar-se, i les que no ho estan fent bé hauran de regular-se, desaparèixer, o continuar sent il·legals.

– L’autoconsum de cànnabis està permès, i també l’autoconsum en grup, és a dir, el que ve sent una associació. Com es posa el límit entre l’autoconsum i el tràfic?

– La nostra proposta d’autocultiu haurà de tenir uns límits per persona. Les associacions faríem el cultiu i la compra amb les previsions de consum dels socis. L’autocultiu seria un cultiu privat d’una persona, i tot el que no es faci amb una certificació de la suma de previsió del consum dels socis, seria tràfic. Per això estem demanant que les receptores de llicència de cultiu siguin les associacions, perquè qualsevol altre cosa generaria un monopoli, el preu s’encariria i la gent seguiria anant al mercat negre.

– A dia d’avui, està permesa la venda i consum de 3 grams diaris. Creus que és suficient per dir que s’ha legalitzat?

– La quantitat de 3 grams diaris no és que em sembli malament, però ara mateix tampoc està permès a nivell legal. Nosaltres no demanem tant una regulació de grams diaris, sinó de quantitats mensuals basant-nos en criteris de salut. La ciència diu que a partir de 40-50 grams ja comença a ser un consum problemàtic i aquest hauria de ser el límit. No té gaire sentit regular coses pel simple fet de posar límits aleatoris.

– Quin sentit creus que té la legalitat del consum del cànnabis dins l’associació cannàbica i la il·legalitat a fora?

– Entenc que si s’acaba permetent el consum aquí és perquè és un espai privat al que no pot accedir gent que no és consumidora. Per tant, en cap cas fas un mal a la salut pública. Tot i això, crec que és una mica relatiu el fet que se’ns hagi de separar, però ara per ara la realitat és la que és. Ho acceptem i ja està.

– Per què penses que, tot i estar demostrada l’eficàcia del cànnabis com a pal·latiu de malalties, les farmacèutiques es neguen a oferir aquest tipus de medicaments com és el cas del CBD?

– Als Estats Units, per exemple, si que hi ha moltes farmacèutiques que ho estan estudiant. Per què aquí no passa? No ho sé, però crec que acabarà passant. És inevitable una regulació tant terapèutica com lúdica. Però es necessita la voluntat d’alguna de les farmacèutiques, que apareixerà quan estigui assegurat que són ells els únics capaços de distribuir el medicament. Als Estats Units s’han adonat que hi ha molts diners darrerae d’això, però a Europa ja veurem com arriba. Crec que no estan apostant massa fort perquè encara no hi ha un marc legal. De fet, ara mateix a la part terapèutica li estem donant resposta nosaltres a partir d’un conveni amb dos doctors que recomanen l’ús terapèutic de la marihuana. Però quan hi hagi una regulació, tot això s’hauria de derivar al sistema sanitari públic.

– Hi ha molt estigma social perquè això arribi, no?

– Sí.  Però també hi ha cada cop més evidències científiques dels usos terapèutics del cànnabis. Ja hi ha un parell de clíniques especialitzades en això i s’han fet dos congressos de pacients terapèutics amb molt èxit. La part terapèutica tira cap a endavant però la velocitat depèn una mica de nosaltres, de la capacitat d’activisme que tinguem. Tot i això, no té gaire sentit regular la part terapèutica sense regular la part lúdica, perquè el 99% dels consumidors de cànnabis per no dir més, són lúdics. Llavors, si no regules la part terapèutica al final el que fas és obligar a la lúdica a camuflar-se com a terapèutica.

foto 1
Eloy Expóstio sent entrevistat per Júlia Martínez, de Legalitat Verda. / Olga Garcia

– Actualment, molts països estan començant a donar el vistiplau a la legalització del cànnabis. Per què creus que Espanya encara continua posant tantes traves?

– Per una part, perquè ha guanyat el Partit Popular un altre cop. Si t’hi fixes, ara mateix, la gent que vol la regularització del cànnabis és majoria absoluta al Congrés dels Diputats. Des de Ciutadans fins a Unidos Podemos ho porten al programa electoral. L’únic que no ho porta és el Partit Popular. Hi ha molt de prejudici i molta feina a fer en l’imaginari col·lectiu, perquè sense un aval social molt profund un partit polític no s’arriscarà a perdre vots entrant en un tema conflictiu. Les últimes enquestes parlen gairebé d’un 60% de persones a favor de la regulació, però hem de créixer més. De totes maneres, el PP està començant a veure el tema terapèutic amb bons ulls i poc a poc es va movent del prohibicionisme perquè afavoreix a la part comercial. Però, per què a Espanya no avança més ràpid tenint en compte que aquí som uns dels pioners en el model de regulació? Bàsicament, perquè el Partit Popular segueix posant panys a les rodes.

– Hi ha alguna cosa que els usuaris puguin fer per avançar aquest procés de legalització?

– Visibilitzar-se més. Falta més mobilització social. Així aconseguiríem millorar l’educació i la informació per evitar consums problemàtics. Per això hem de lluitar i no permetre que ens deixin a la il·legalitat en mans d’una màfia que mai et garanteix res. Crec que tindrem una oportunitat d’or per fer-nos veure amb l’aprovació de la Llei Catalana d’Associacions. Serà un moment amb molt de rebombori social, ideal per fer veure que no regularitzar-ho no implica que la gent deixi de fer-ho, sinó deixar el control a les màfies.

“Amb més mobilització social aconseguiríem millorar l’educació i la informació per evitar consums problemàtics”

– Però si Catalunya fa aquestes lleis i no té les competències com per aprovar-ho, i Espanya ho continua prohibint, com s’avança?

– Un pas possible seria que la oposició que avui en dia està al Congrés dels Diputats agafés aquesta llei amb tota la legitimitat del Parlament de Catalunya i la posés sobre la taula. Ara mateix és molt difícil fer el procés que hem fet aquí i portarà un temps, però ha d’arribar al Congrés igual que ha arribat als parlament autonòmics. De totes maneres, al Congrés dels Diputats, de moment, ha arribat només en forma de proposició, no de llei. Per tant, és un debat que no serà obligatori regularitzar després. Però ja veurem. És tot un joc d’estratègia política que encara s’està jugant. Som bastants positius amb la llei catalana però sabem que queda feina a fer. No es pot perdre l’esperança. Potser algun dia peta el PP.

– Veus possible un futur on el consum del cànnabis lúdic sigui possible?

– Sí, totalment. De fet, crec que és inevitable. Les dades de persones que consumeixen cànnabis a Catalunya ho diuen: un 11,6% de la població és consumidora habitual. El cànnabis és, a nivell mundial, la droga més consumida amb diferència. Està començant a caure el prohibicionisme i, tot i que tardarem un temps en veure’l desaparèixer del tot, és inevitable que acabi havent una regulació del cànnabis i si m’apures, al final de tot, també de totes les drogues.

Entre somriures i agraïments, l’Eloy envia un missatge esperançador en l’aposta per la regulació integral del cànnabis. I és que es tracta d’un tema que, tot i estar sotmès a la inestabilitat de les decisions polítiques, avança amb fermesa i convicció dins la societat catalana. Només cal mostrar una major implicació popular per canviar la situació d’incertesa a la que està sotmès el transport, el cultiu i la distribució de la droga més consumida del món. Abans de tot però, es necessita canviar la visió col·lectiva de tot allò relatiu al cànnabis perquè pugui evolucionar positivament en termes legals. És qüestió doncs, de posar sobre la taula el tauler d’un joc que encara està per guanyar.

Per a més informació:

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s